A la Fundació Salas creiem que tots som capacitats per a algunes coses i discapacitats per a altres, independentment de les nostres condicions físiques, psicològiques o mentals. Per això, d´una manera o altra, tots som discapacitats, malgrat el grau, la categoria o la intensitat de la discapacitat siguin diferents. Però a més l´ésser humà, limitat per definició, és discapacitat per a moltes activitats i fins i tot pot arribar a ser discapacitat per malaltia, per accident o per condicions pròpies de l´edat.

De fet, fins i tot aquells als qui de forma comú anomenem discapacitats no ho són en absolut en la realització d´algunes tasques artístiques, esportives o intel.lectuals. Algú pot ser invident, però tenir alhora una gran habilitat matemàtica i de càlcul; o bé, algú pot tenir algun tipus de disfunció psicomotriu i ésser, no obstant, un pintor excel.lent... els exemples podrien ser infinits.

Des d´aquesta perspectiva, en parlar de discapacitat és més correcte preguntar-se «en què?», deixant oberta la porta a que la discapacitat deixi de ser una categoria invalidant i estigmatitzant per a les persones.